sábado, 29 de diciembre de 2012

Crida Internacional: Ajudem al poble Guaraní-Kaiowà.

M'ha arribat aquest vídeo i l'he volgut compartir. Ens explica moltes coses del què està passant a una zona de Brasil prop del Paraguai amb els Guaraní-Kaiowà. Fem-ne difussió per la xarxa, no costa res i ajudarem a que es respectin els drets d'un poble petit i que pari aquesta massacre amb un senzill click. Som-hi!!

Me ha llegado este vídeo y lo he querido compartir. Nos explica muchas cosas de lo que está pasando en una zona de Brasil cerca de Paraguay con los Guaraní-Kaiowá. Hagamos difusión por la red, no cuesta nada y ayudaremos a que se respeten los derechos de un pueblo pequeño y que pare esta masacre con un sencillo click. Vamos!!

miércoles, 19 de diciembre de 2012

La presidenta brasilenya Dilma Rousseff condecora al bisbe Casaldàliga.

La presidenta brasilenya, Dilma Rousseff, ha condecorat al bisbe català Pere Casaldàliga i 16 personas més, entre ells el també bisbe Tomás Balduino, per la seva labor en la defensa dels Drets Humans. Una bona notícia donat els temps que corren i els Nobels per la pau que es donen...

sábado, 15 de diciembre de 2012

Informe Intermón Oxfam: Dures conclusions.

Crisi, desigualtat, pobresa. L'informe d'Intermón Oxfam ens alerta de les possibles conseqüències si continuem per aquest camí, aplicant aquestes polítiques que s'han demostrat fatals per a les persones. Però al mateix temps ens aporta diferents opcions per donar un tomb a l'actual situació que estem patint tots plegats.

“Nosotros ya hemos vivido esto. El Fondo Monetario Internacional nos impuso un 
proceso que llamaron de ajuste, ahora lo llaman austeridad. Había que cortar 
todos los gastos, los corrientes y los de inversión. Aseguraban que así llegaríamos 
a un alto grado de eficiencia, los salarios bajarían y se adecuarían los impuestos. 
Ese modelo llevó a la quiebra de casi toda Latinoamérica en los años ochenta.” 

Dilma Rousseff, Presidenta de Brasil


domingo, 9 de diciembre de 2012

Avui m'he aixecat emprenyat, bisbe Casaldàliga.


Avui m’he aixecat emprenyat, amb el record de la llastimosa notícia del dia d’ahir donant voltes pel meu cap sobre el bisbe Casaldàliga,  un lluitador i defensor dels drets de les persones, un exemple a seguir. Durant el transcurs de la nostra vida se’ns van apareixent al nostre davant fars que ens fan arribar la seva llum per tal de que naveguéssim encertadament i puguem arribar sempre a bon port, dons bé, el bisbe Casaldàliga és un d’aquest fars que se’ns fa arribar per tal d‘ajudar-nos a aconseguir esbrinar els signes dels temps i entendre molt millor el missatge.
No és fàcil posar-se al capdavant d’una lluita on enfront teu tens a multinacionals, tenint en compte tot el poder que acumulen i les males maneres de fer que tenen. Tot s’hi val per arribar allà on volen, passant per damunt de persones, natura i el que faci falta, sempre prima l’eficàcia per damunt de l’eficiència. Aquesta mala praxis ja fa molt de temps que la està patint el bisbe Casaldàliga amb la seva defensa, des de fa ja 40 anys, dels drets dels indis Xavante de Brasil, però especialment la pateix en aquest moments, a causa de les amenaces de mort rebudes que li han fet abandonar temporalment la comunitat on treballa i lluita cada dia  ajudant als camperols a poder tirar endavant i que no siguin engolits per aquests monstres anomenats multinacionals.
El meu respecte i admiració a la feina feta pel bisbe és molt gran, crec que en moments difícils hem de donar recolzament a aquestes grans persones que fan avançar les comunitats a través dels valors universals dels drets humans i la justícia social. Tindre 84 anys i està afectat de  parkinson,  no l’ha fet defallir en la seva lluita, aconseguint que el govern del Brasil retorni les terres als indígenes, els seus legítims propietaris. Gràcies per la teva llum.