lunes, 9 de noviembre de 2009

Fòrum Social Català 2010


Des del primer Fòrum Social Mundial, celebrat a Porto Alegre el 2001, passant pels Fòrums Socials Europeus i els Fòrums Socials locals, aquestes trobades d’activistes d’arreu del món s’han establert com una cita ineludible per debatre i teixir estratègies pel canvi social. Del darrer FSM que va tenir lloc a Belém el gener del 2009, en sorgeix la crida internacional per a la realització de diferents fòrums locals descentralitzats. S’hi va incidir en la necessitat de desenvolupar un procés de treball col·lectiu en sintonia amb l’evolució dels efectes de la crisi i les diverses respostes emergents. Una constant dels moviments socials catalans ha estat la denúncia i l’acció contra un sistema econòmic que comporta la precarietat i la pobresa, la destrucció i la negació de drets de les persones i dels pobles. La crisi agreuja aquestes agressions, deixant milers de persones al carrer i minvant els drets laborals, però també encarint el cost de la vida, agreujant la destrucció del territori i fomentant les desigualtats i les guerres. Aquesta no és només una crisi econòmica, sinó que ha esdevingut una crisi ecològica, social i ideològica.
La celebració del primer FSCat el 2008 va ser un èxit de participació i un pas endavant per a la confluència de diferents lluites. Com a resposta a la crida del FSM 2009 es proposa la realització d’una setmana de mobilitzacions i accions a casa nostra (25-28 de gener) per visibilitzar i potenciar els moviments i les propostes que existeixen, aquí i ara, arreu del territori. Aquest procés culminarà en una trobada conjunta que tindrà lloc del 29 al 31 de gener de 2010 a la seu central de la Universitat de Barcelona, com la vegada anterior, on treballarem plegats en seminaris, tallers i activitats auto-organitzades per analitzar les causes i conseqüències de la crisi i construir alternatives sostenibles i des de la base. També hi haurà una assemblea de moviments socials així com punts de trobada sectorials i una manifestació reivindicativa.
Us animem a participar en aquest procés: a tots els individus, els moviments, les plataformes, els col·lectius, les organitzacions de tot àmbit i tothom que lluiti a nivell local i/o global. Fem especial èmfasi en la importància d’estendre el FSCat als barris, als pobles i a les comarques a partir de processos participatius per aconseguir més visibilitat de les lluites i reivindicacions dels moviments socials catalans. Aquesta és una crida a tothom que vulgui combatre la crisi canviant el sistema i construir un món just, solidari, no violent i respectuós amb el medi ambient i els seus pobles.
El procés és totalment obert; l’organització s’encarregarà de facilitar la realització de les activitats. Podeu enviar els vostres comentaris i suggeriments a la Comissió de Programa (programa@forumsocialcatala.cat) o introduir-les a la següent adreça: http://fscat-comissiodeprograma.wikispaces.com.
Si ja teniu propostes concretes de seminaris, tallers o d’altres activitats, les heu d’introduir omplint i enviant el següent formulari on line. A més, us podeu adherir al fòrum enviant la corresponent sol·licitud a: adhesions@forumsocialcatala.cat i trobar altres informacions en els diferents apartats del lloc web http://www.forumsocialcatala.cat/
Les principals línies temàtiques seran:
Les causes de la crisi global (ecològica i del territori, social i econòmica, democràtica i dels pobles).
Les conseqüències de la crisi global.
Les alternatives a un món en crisi.
Aquests eixos no són excloents, es poden compaginar. En cas que la teva proposta no encaixi dins d’aquestes línies, no deixis d’enviar-nos-la. Al FSCat hi tindran cabuda totes les propostes per un món millor.
Contra la seva crisi, les nostres solucions. Combatem la crisi canviant el sistema!

jueves, 22 de octubre de 2009

Cada mes coneixem un Dia Internacional reconegut per la Unesco.


Aquest mes hem encetat una serie d'activitats que durem a terme durant l'any escolar a l'Institut i comencem amb el Dia Internacional de la eradicació de la pobresa, que es celebra cada 17 d'octubre.
Aquest és el primer dels vuit Objectius del Mil·leni:
1. Eradicar la pobresa extrema i la fam. 2. Assolir l'ensenyament primari universal. 3. Promoure la igualtat entre els sexes i l'autonomia de la dona. 4. Reduir la mortalitat infantil. 5. Millorar la salut materna. 6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties. 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient. 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.

viernes, 9 de octubre de 2009

Premi Nobel de la Pau per Barack Obama

Barack Obama ha estat guardonat amb el Premi Nobel de la Pau. Al mateix moment d'escoltar la notícia m'he quedat prou distret i bastant contrariat, ja que considero que hi ha molta més gent que pot ser més mereixedora d'aquest premi. I he començat a preguntar-me, per què?
He escoltat veus acreditades que poden opinar seriosament i en coneixement de causa sobre el tema en questió, i sembla ser que li troben un sentit d'avançament per tot allò que el món espera que faci per la Pau, és a dir, com un pagament avançat per una feina que encara s'ha de fer.
De fet, en positiu, no hi ha una altra lectura possible. O potser si?

domingo, 4 de octubre de 2009

viernes, 2 de octubre de 2009

Aniversari del naixement de Ghandi

Avui 2 d'octubre dia del naixement de Ghandi. Qui era? Quins eren els seus pensaments? Descobreix-ho.

jueves, 1 de octubre de 2009

Testimoni arribat de Honduras

Amigas, amigos:

Me encuentro en un edificio cercano a la Embajada de Brasil junto a 30 compañeras y compañeros, la mayoría integrantes de Artistas del Frente Nacional Contra el Golpe de Estado. Nos avocamos a este lugar para descansar, manteniendo la conciencia de que de un momento a otro el ejército y la policía entrarían al perímetro donde alrededor de 5,000 personas nos encontrábamos para darle protección al Presidente Manuel Zelaya. Atacaron a las 5:45 am con fusilería y lacrimógenas. Mataron a un número indeterminado de compañeros de la primera barricada al final del Puente Guancaste. Rodearon y atacaron la barricada del puente de La Reforma. Haciendo cálculos aproximados, el operativo contó con alrededor de 1,000 efectivos policiales y militares. Arrinconaron y golpearon. 18 heridos graves en el Hospital Escuela. Siguen persiguiendo en el Barrio Morazán y en le Barrio Guadalupe a los bravos estudiantes que anoche organizaron las precarias barricadas.

En este momento son las 8:00 am. Frente a la Embajada de Brasil han colocado un altoparlante con el himno nacional a todo volumen mientras catean las casas aledañas a la Embajada. Lanzaron bombas lacrimógenas dentro de la Embajada. El Presidente continúa en su interior amenazado por los golpistas que ya argumentaron a través de los medios sus razones "legales" para proceder a los allanamientos. Miles de personas que se dirigían hacia Tegucigalpa han sido retenidas en los alrededores de la ciudad. La ciudad está completamente vacía, fantasmal. El toque de queda fue extendido para todo el día. La represión contra los manifestantes indefensos fue brutal. En varias ocasiones Radio Globo y Canal 36 han sido sacados del aire. Cientos de presos.

Estamos aislados. Aquí estamos el núcleo principal de los organizadores de los grandes eventos culturales en resistencia: poetas, cantautores, músicos, fotógrafos, cineastas, pintores y pintoras... humanos. Estamos SECUESTRADOS... NUEVAMENTE REPRIMIDOS: Llevamos 17 horas de toque de queda. Y seguimos hasta las 6 de la tarde de hoy martes. (no dudamos que lo extiendan... igual paso en el departamento de El Paraíso hace dos meses) Los MILITARES y los POLICIAS han invadido la privacidad de los vecinos al par de la EMBAJADA DE BRASIL. La policia y los militares...han quebrado los vidrios de los carros y motos de las personas de la resistencia, estan quemando sus carros (ellos los habían dejado ahí, como retenes) Se habla de tres muertos, heridos (a los heridos que se trasladarón a los hospitales... los militares los están sacando de los hospitales) A los atrapados los llevan al estadio Chochi Sosa. ( lo mismo hizo Pinochet)

lunes, 21 de septiembre de 2009

La era de la estupidez



Trailer de la pel·lícula "The age of the stupid".
A la mateixa l'actor protagonista reflexiona sobre el canvi climàtic. Ell, com a supervivent a un desastre climàtic al 2055, repassa vídeos del 2008 i es pregunta per què la humanitat no va aturar el canvi climàtic quan encara era possible.

La història de les coses



En aquest vídeo podem veure les conexions entre un gran número de qüestions ambientals i socials, i fa una crida a crear un món més sostenible i més just.

jueves, 3 de septiembre de 2009

Assassinat a El Salvador el fotògraf Christián Poveda


Reuters. Poveda, director del documental "La Vida Loca" de 2008, que profunditza en el món de les bandes conegudes com "maras", fou assassinat en una carretera poc transitada del municipi de Tonacatepeque, situada a uns 16 km al nord de San Salvador, on havia estat filmant, segons un comunicat de la presidència.
Les primeres investigacions senyalen que Poveda venia de la colònia la Campanera, on operen membres de la banda Mara 18 (M18), amb els quals Poveda havia filmat diversos reportatges i documentals.
La M18 y la organizació rival, la Mara Salvatrucha, son bandes amb xarxes criminals que funcionen des de Los Ángeles, fins a Centreamèrica.

martes, 18 de agosto de 2009

Lliçó Magistral d'Emilio Calatayud Pérez (1)

Primero se llevaron a los negros,
pero a mi no me importó, por que yo no lo era.

Enseguida se llevaron a los judíos,
pero a mi ni me importó, porque yo no lo era.

Después detuvieron a los curas,
pero como yo no soy religioso, tampoco me importó.

Luego apresaron a unos comunistas,
pero como yo no soy comunista, tampoco me importó.

Ahora me llevan a mi, pero ya es tarde.

Bertold Brecht

Lliçó Magistral d'Emilio Calatayud Pérez (2)

miércoles, 12 de agosto de 2009

Birmania, la voz de las mujeres

Birmania es troba governada per una dictadura militar des de 1962.
Regit per una Junta Militar que, després de negar-se a reconèixer els resultats de les eleccions de 1990, exerceix una forta repressió sobre els grups opositors al règim i està acusat de violar els drets de les minories ètniques.
Aung San Suu Kyi opositora al règim, líder de la Lliga Nacional per la Democràcia i premi Nobel de la Pau el 1991 va aconseguir el suport de la majoria dels birmans, però els militars no van donar validesa a l’escrutini i retenen la líder opositora fins avui.
Més de 45 anys de violació dels Drets Humans i de veus silenciades. La veu de les dones birmanes es fa palesa de manera contundent a través de les seves paraules impreses en aquest llibre.
Relats de dones valentes, defensores de la vida i de la pau, relats de fermesa davant la gran injustícia.
Elles, les dones birmanes, mostren compassió per l’enemic, persistència, fortalesa. No poden fer ressò de les seves vivències “en la terra muda de Birmània” perquè es troben a l’exili, a les presons i als camps de refugiats i en cas de que la seva veu se senti, el règim, la farà callar de mala manera.
Els relats recollits en aquest llibre han estat escrits, dictats o lliurats i posteriorment recopilats i traduïts per tal de propagar aquelles històries inhumanes que no haurien d’existir i què ara, minut a minut estan succeint a diversos racons del món.
En aquestes veus s’hi poden trobar anhels de llibertat, somnis de democràcia, crits de socors, malsons viscuts en carn i ossos o relats tràgics de tortures, assassinats i violacions, però sobretot, una força immensa de lluita per les llibertats i un sentiment de futur esperançador. Dones...organitzades en associacions, sindicats, etc. Dones...amb una gran consciència de comunitat, amb lluita activa, formant-se a les fronteres per tal de salvar vides, educar als seus fills, esperant als seus marits, treballant per la construcció del seu país.
Per acabar amb paraules d’Aung San Suu Kyi “En la terra muda de Birmània la llibertat és un terrabastall que els mentiders no poden imitar i cap crit pot ofegar”.
Després d’haver llegit aquestes històries m’he sentit amb la responsabilitat de fer servir la meva llibertat per a defensar la de les dones que no la tenen. Passa-ho.

Més informació i activisme: http://birmaniaporlapaz.org/jml/

Alba Pallisé
Amigues i amics de la UNESCO de Tortosa