martes, 17 de marzo de 2009

Xerrada: Una mirada a Palestina 2on ESO


Ena va realitzar la introducció històrica del conflicte, fent un repàs a la història dels territoris des del començament dels temps fins a finals del segle XX. Us ha agradat la xerrada? Què en penseu? Teniu alguna pregunta?
Vull felicitar-vos per l'actitud positiva que heu demostrat durant el transcurs de la xerrada, la Ena i el Sergi s'ho han passat molt bé entre vosaltres. Recordeu-vos de deixar el vostre vot a l'enquesta que hi ha a la part superior dreta del blog, gràcies.
Per saber-ne més: Palestina, ocupació i resistència. Salah Jamal. Edicions El Jonc. 2001

4 comentarios:

  1. Hola Erneeest! Tinc que ser sincera, aquesta xerrada és una de les millors que he vist, i una de les més interessants i més importants.
    El que més em va agradar va ser: "Una tierra sin pueblo, para un pueblo si tierra".
    Em vaig quedar parada al vore tot el que estava passant a Palestina. Trobo que els Israelians tenen dret a recuperar el seu territori, però tampoc cal que es passen, fan moltes guerres i les víctimes mortals, estic segura que són diaries. No fa quatre dies que Àrabs i Israelians en maten de mala manera. Crec que el panorama és cada dia més confús...


    Tinc una pregunta per a l'Ena i en Sergi, que també m'agradaria felicitar-los per la impressionant xerrada que van fer:

    -Si al 1947 la ONU no hagués fet aquesta partició, tots aquests conflictes s'haguéssin evitat?

    -Una de les solucions, no seria algun acord polític que porti a un govern d'unitat entre Hamas i Al Fatah?¿ ( No estic segura...)

    Gràcies per tot Ena i Sergi! ( I a tú també Ernest! )


    PD: L'aposta per la pau passa per la negociació, no per les armes i la venjança sense fi!

    M'ho vaig passar mooolt rebé, val la pena saltar-se classe per aquest tipus de xerrades... :=)

    Núria

    ResponderEliminar
  2. Hola, Ernest.
    Doncs mira, la veritat es que a les xerrades jo m'aburreixo molt, i he de dir que si ens l'haguessin explicat d'una altra manera... "Apaga i vamonos".
    Ossigui, que estic molt contenta de com ho van explicar, ja que abans no entenia RES de RES (:S) però ara la veritat és que potser si em fessin alguna pregunta la sabria respondre...

    I sobre qüestions... No en tinc cap, tots els meus dubtes ja es van resoldre.

    Gràcies, Ena i Sergi, per vindre i fer-nos passar una bona estona ☻


    Àngels.

    ResponderEliminar
  3. Hola Núria. Vaig a soltar-te un poc de rotllo, per si vols pensar-hi.

    Dius que els israelians (israelites, a les antigues escriptures) tenen dret a recuperar el seu territori. Des del punt de vista històric, qui pot dir que un territori li pertany? Recorda que a eixe territori hi ha hagut convivència de molts pobles i cultures des de fa molt, molt temps.
    L'única proba que té el poble jueu de que el territori de Palestina els pertany és la promesa de Deu (Yavé) a Abraham, i la renovació de la promesa al fill d'aquest, Isaac. A l'antic testament pots vore que el poble jueu i el poble palestí són germans (gènesi, 15-17). Els dos tenen un pare comú, que va ser Abraham. Abraham tingué dos fills, Ismael (amb una esclava egípcia, Agar) i Isaac (amb la seua dona, Sarai o Sara). De Isaac procedeix el poble jueu de la "promesa renovada" i de Ismael el poble àrab. Al mateix temps que Yavé li promet a Abraham que la descendència d'Isaac tindrà dret a eixa terra, li promet que la descendència del seu altre fill, il·legitim, Ismael, també serà beneïda.

    Des del punt de vista històric, Ismael va nàixer abans que Isaac, per tant estava allí abans (la qual cosa no li dona tampoc cap privilegi). Des del punt de vista religiós, cada poble té un Deu diferent, així que per a uns no compta la promesa de l'altre. És impossible, i absurd, voler esclarir a qui pertany un territori. Es tracta d'una qüestió de convivència i de respecte.

    Respecte a la teua pregunta sobre l'ONU, la resposta meua és que molt probablement, no. Quant el govern britànic li passa la pilota a l'ONU, els conflictes entre el poble palestí i el moviment sionista ja estaven molt candents. De fet, eixos problemes van ser la causa de que els britànics abandonaren el territori.

    De tota manera, L'ONU no va partir el territori; simplement va proposar una manera de partir-lo, sense obligar a ningú a complir eixa proposta. Els palestins la van considerar inacceptable. Els sionistes van aprofitar la negativa palestina per a acceptar la proposta i convertir "la seua part" en un Estat, de manera unilateral i totalment il·legal.

    Passa la solució per una unitat de govern? A vore. Tens molta part de raó!! Eixe és un del principals problemes a Palestina. Cal recordar que Hamas va aparèixer a finals del '80 gràcies a l'ajuda de EEUU i Israel (SI, ho has comprés molt be). EEUU i Israel van ajudar a crear a Hamas per a debilitar a la OLP, que era l'única representat de Palestina, i estava reconeguda per l'ONU. El que passa és que, com en altres moltes ocasions, la truita ha acabat pegant la volta.

    Ara, davant del creixement de Hamas, Israel a entrat en contacte amb la cúpula dirigent de Al Fatah, que està totalment corrupta. Creant eixa divisió interna a Palestina s'ha aconseguit que la gent ja no mire als problemes entre Palestina i Israel, sinó que pense que el problema està a Palestina. Una jugada perfecta.

    De tota manera, per a puntualitzar, no es necessari un govern d'unitat entre Hamás i Fatah. Palestina és una república, per la qual cosa hi ha un President del Govern (de Fatah) i un Primer Ministre (de Hamas); igual que a França, per exemple. Seria prou en que treballaren en conjunt, cadascú fent les seues tasques. Però, donant-te la raó, sí que és imprescindible unitat dins de Palestina.

    Com a punt final, m'agradaria afegir una pinzellada al teu raonament. L'aposta per la pau passa pel diàleg, però també per la justícia.

    Moltes gràcies pel teu interés.

    ResponderEliminar
  4. Hola Angels.
    Moltes gràcies a tu per l'interés sobre el tema.
    Si alguna vegada apareixen els dubtes, ací estarem, encantats d'intentar esclarir-los.

    Sabeu?! de veritat agraïm l'interés de la gent que comenceu a comprendre el tema. L'única cosa que ens demana la gent de Palestina quan anem a vore'ls és que després, al tornar a casa, contem a tothom el que passa allí. El vostre interés és molt apreciat per aquella gent; podeu estar ben segurs.

    ResponderEliminar