Avui m'he aixecat emprenyat, bisbe Casaldàliga.

Avui m’he aixecat emprenyat, amb el record de la llastimosa notícia del dia d’ahir donant voltes pel meu cap sobre el bisbe Casaldàliga,  un lluitador i defensor dels drets de les persones, un exemple a seguir. Durant el transcurs de la nostra vida se’ns van apareixent al nostre davant fars que ens fan arribar la seva llum per tal de que naveguéssim encertadament i puguem arribar sempre a bon port, dons bé, el bisbe Casaldàliga és un d’aquest fars que se’ns fa arribar per tal d‘ajudar-nos a aconseguir esbrinar els signes dels temps i entendre molt millor el missatge.

No és fàcil posar-se al capdavant d’una lluita on enfront teu tens a multinacionals, tenint en compte tot el poder que acumulen i les males maneres de fer que tenen. Tot s’hi val per arribar allà on volen, passant per damunt de persones, natura i el que faci falta, sempre prima l’eficàcia per damunt de l’eficiència. Aquesta mala praxis ja fa molt de temps que la està patint el bisbe Casaldàliga amb la seva defensa, des de fa ja 40 anys, dels drets dels indis Xavante de Brasil, però especialment la pateix en aquest moments, a causa de les amenaces de mort rebudes que li han fet abandonar temporalment la comunitat on treballa i lluita cada dia  ajudant als camperols a poder tirar endavant i que no siguin engolits per aquests monstres anomenats multinacionals.

El meu respecte i admiració a la feina feta pel bisbe és molt gran, crec que en moments difícils hem de donar recolzament a aquestes grans persones que fan avançar les comunitats a través dels valors universals dels drets humans i la justícia social. Tindre 84 anys i està afectat de  parkinson,  no l’ha fet defallir en la seva lluita, aconseguint que el govern del Brasil retorni les terres als indígenes, els seus legítims propietaris. Gràcies per la teva llum.