Una història sobre la banca americana

Manifest. Catalunya per la seguretat humana i la pau.

Manifest

Catalunya per la seguretat humana i la pau

Els sotasignats, persones de diversos àmbits de la societat catalana, amb l’objectiu de concretar propostes viables que permetin una política de pau i seguretat humana

CONSTATEM

Que Catalunya és una nació oberta al món amb un tarannà de diàleg i amb un esperit constructiu, de pacte, de convivència i solidaritat, que històricament s’ha mostrat a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat sovint de maneres diferents i en molts àmbits, i també en pronunciaments institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de Catalunya com una nació de pau.

Que aquests trets de la identitat catalana, que ja es manifestaven en temps medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts Catalanes, han alenat, en els nostres dies, multitudinàries mobilitzacions pacífiques  (Volem l’Estatut, 1977; Aturem la guerra d’Iraq, 2003; Dret de decidir, 2006; Per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut, 2010) o les Consultes sobre la independència, 2009-2011.

Que la convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana, com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent evidenciat el passat 11 de setembre en la concentració de la Marxa cap a la Independència; un fet històric no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament modèlic, per la claredat de la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de ningú i, sobretot, per l’absolut protagonisme del poble. Un precedent on poden emmirallar-se molts altres pobles, una acció cívica amb significació universal, com ho són la Marxa de la Sal encapçalada per Gandhi o la Marxa pels Drets Civils liderada per Martin Luther King.

Que, malgrat els problemes que ha patit el poble català, ha preservat la seva identitat i descarta la violència per a la seva afirmació nacional, tot mostrant respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats.

Que el catalanisme polític ha cercat, des de diferents opcions, l’entesa per modernitzar, democratitzar i desenvolupar l’estat espanyol; i que ara s’ha fet evident que aquest camí s’ha esgotat.

Per això, davant la possibilitat real que Catalunya esdevingui un estat independent

MANIFESTEM

Que el procés de recuperar i exercir la nostra sobirania s’ha de fer amb els valors del respecte, del diàleg i de la cooperació, bases d’una cultura de pau, que Catalunya té com a propis.

Que els mitjans que emprem per assolir aquest objectiu prefiguraran les característiques i els fonaments de les estructures del nou estat.

Que Catalunya ha d’optar de manera decidida per la seguretat humana i la pau, atenent les necessitats i la seguretat de les persones. Garantir la defensa de les persones i del país no pressuposa necessàriament estructures pròpies de segles passats. Seria un greu error vincular la seguretat a la creació d’un nou d’exèrcit. La història mostra que els exèrcits han generat moltes desgràcies, inseguretat i malbaratament de recursos.
Que volem, des de la seva gestació, un estat fonamentat en una societat  democràtica, solidària, inclusiva, dialogant i pacífica, capaç d’afrontar els conflictes i de garantir una seguretat basada progressivament en mitjans civils noviolents.

De manera concreta,

PROPOSEM

Fer un procés inclusiu i pacífic cap al nou estat, amb mitjans democràtics i noviolents, cercant el màxim consens a l’hora de prendre decisions de gran importància. Desarmar la paraula i no respondre a provocacions.

Tenir en compte que, al costat dels arguments històrics, culturals i econòmics a favor de la independència, hi ha la vocació catalana de participar, activament i amb veu pròpia, en la construcció d’una societat internacional vers un món més solidari, equitatiu i sostenible.

Promoure el diàleg i l’entesa intercultural. Optar decididament per la cooperació internacional, per la resolució noviolenta dels conflictes i pel rebuig a la violència, fent d’aquesta opció una característica distintiva de la nostra legislació i de la nostra pràctica sociopolítica, interna i externa.

Col·laborar amb les organitzacions internacionals en operacions humanitàries i de manteniment de la pau, oferint forces civils de pau.

Fer del diàleg i del respecte els instruments bàsics en les relacions amb l’estat espanyol, durant i després del procés de construcció de l’estat propi, amb un horitzó de relacions privilegiades, i de tot tipus de col·laboració i solidaritat amb els pobles que en formen part.

Per tot això fem una crida al poble català i a tots els diputats del Parlament de Catalunya, amb el President de la Generalitat al capdavant, perquè, en el procés de construcció del nou estat independent, es recullin aquests valors als quals la població de Catalunya dóna suport i sent com a propis de forma majoritària.

Catalunya, 30 de gener de 2013 , 65è aniversari de la mort de Gandhi

II Jornada per la Pau. L'Ampolla 2013.

Dissabte, 2 de març de 2013 a les 10,40h

Conferència "Cal que Catalunya tingui exèrcit?"


Tica Font Gregori. És llicenciada en Física per la Universitat de València. Va ser fundadora del Centre JM Delàs i és vicepresidenta de Justícia i Pau. Ha estat presidenta de la Federació Catalana d'ONG per la Pau. Des de març de 2009 dirigeix l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). És experta en comerç d'armes i economia militar i ha participat en nombroses investigacions i publicacions sobre el tema, entre les quals: Atlas del militarismo en España (2009), El comercio de armas español, 40 años de Justicia y Paz, Retos y alternativas en la España de hoy (2008), Exportaciones de Material de Defensa (1998-2007).

II Jornada per la Pau. L'Ampolla 2013.

Dissabte, 2 de març a les 9,45h

Conferencia "Fer les paus en temps de crisi".

Dr. Vicent Martínez Guzmán. Es doctor en filosofia i director honorífic de la càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau de la Universitat Jaume I de Castelló de la qual ha estat vicerector. Ha realitzat treballs de investigació a les universitats de Frankfurt (Alemanya) i Berkeley (EEUU). Fundador del Máster Universitari Oficial i Doctorat en Estudis Internacional de Pau, que ha rebut la menció de qualitat; cofundador del Centre Internacional Bancaixa per la Pau i el Desenvolupament guardonat amb la Medalla d'Or Mahatma Gandhi per la Pau i la No-violència al 1999 i promotor de programes i estudis per la Pau i el Desenvolupament en diferents universitats de tot el món.

Paraísos fiscales, la gran evasión.

Programa de la II Jornada per la Pau. L'Ampolla 2013.

Ja tenim enllestit el programa de la II Jornada per la Pau‎, esperem que sigui del vostre interès i ben profitòs per a tots plegats. Us esperem A L'Ampolla!!

DESENVOLUPAMENT

09,15h.- Recollida de material. 

09,30h.- Benvinguda. 

- Sr. Eduard Falcó Masdeu, president d’honor de l’Associació Cultural Sant Jordi.
- Il•lm. Sr. Francesc Arasa Pascual, alcalde de l’Ajuntament de l’Ampolla.
- Sr. Ernest Plans Colomé, coordinador de la jornada.

09,45h.- Espai Càtedra UNESCO de Filosofia per la pau de la Universitat Jaume I de.Castelló.

“Fer les paus en temps de crisi“
- Dr. Vicent Martínez Guzman, director honorífic de la Càtedra UNESCO de Filosofia per la Pau i fundador del Màster Universitari Oficial i el Doctorat en estudis Internacionals de Pau, Conflictes i Desenvolupament.

10,40h.- Espai Institut Català Internacional per la Pau.
“Cal que Catalunya tingui exèrcit?”.

- Sra. Tica Font, directora de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).

11,30h.- Pausa. Cafès, sucs, cocs i pastes casolanes.

11,50h.- Conferència. “Mi claustro es el mundo“

- Sor. Lucía Caram, dominica contemplativa fundadora de la Plataforma Ciutadana de la Solidaritat i autora del llibre “Mi claustro es el mundo” .

12,40h.- Conferència. “Què passa amb la cooperació internacional en aquests moments de crisi en què les prioritats canvien i a més no tenim recursos”.

- Sr. Oliver Klein Bosquet, professor de Ciència Política a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, especialitzat en gestió global de la immigració i cooperació internacional al desenvolupament.

13,30h.- Posada en comú.

Dinamitzen:
- Sr .Sergi Navarro Matutano, professor i activista dels Drets Humans.
- Sr. Jacint Clavé Saltó, economista i activista de Banca Ètica.

14,00h.- Comiat de la jornada.


 Lloc: Llar de Jubilats de l’Ampolla. Inscripcions fins el 24 de Febrer al
 tel. 977 460216 (Centre Cívic) de 10h a 13h i de 17h a 20h. Preu: 2€.

II Jornada per la Pau. L'Ampolla, 3 de març de 2013.

Escalfem motors, ja quasi bé tenim enllestit el programa. 
Aquest any comencem la col·laboració amb dues institucions que recolzen el nostre projecte: L'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i La Càtedra Unesco de Filosofia per la Pau de la Universitat Jaume I de Castellò.

Finànces ètiques, una altra banca és possible.

Documentos TV - Finanzas éticas

• Documentos TV - Finanzas éticas

Fam de justícia. Set compromisos capitals en la lluita contra la fam.

La meva carta als Mags d'Orient

La meva carta als Mags d'Orient està reflexada en aquest meravellós vídeo. 

Feliç 2013 a tots i totes!!

Crida Internacional: Ajudem al poble Guaraní-Kaiowà.

M'ha arribat aquest vídeo i l'he volgut compartir. Ens explica moltes coses del què està passant a una zona de Brasil prop del Paraguai amb els Guaraní-Kaiowà. Fem-ne difussió per la xarxa, no costa res i ajudarem a que es respectin els drets d'un poble petit i que pari aquesta massacre amb un senzill click. Som-hi!!

Me ha llegado este vídeo y lo he querido compartir. Nos explica muchas cosas de lo que está pasando en una zona de Brasil cerca de Paraguay con los Guaraní-Kaiowá. Hagamos difusión por la red, no cuesta nada y ayudaremos a que se respeten los derechos de un pueblo pequeño y que pare esta masacre con un sencillo click. Vamos!!

La presidenta brasilenya Dilma Rousseff condecora al bisbe Casaldàliga.

La presidenta brasilenya, Dilma Rousseff, ha condecorat al bisbe català Pere Casaldàliga i 16 personas més, entre ells el també bisbe Tomás Balduino, per la seva labor en la defensa dels Drets Humans. Una bona notícia donat els temps que corren i els Nobels per la pau que es donen...

Informe Intermón Oxfam: Dures conclusions.

Crisi, desigualtat, pobresa. L'informe d'Intermón Oxfam ens alerta de les possibles conseqüències si continuem per aquest camí, aplicant aquestes polítiques que s'han demostrat fatals per a les persones. Però al mateix temps ens aporta diferents opcions per donar un tomb a l'actual situació que estem patint tots plegats.

“Nosotros ya hemos vivido esto. El Fondo Monetario Internacional nos impuso un 
proceso que llamaron de ajuste, ahora lo llaman austeridad. Había que cortar 
todos los gastos, los corrientes y los de inversión. Aseguraban que así llegaríamos 
a un alto grado de eficiencia, los salarios bajarían y se adecuarían los impuestos. 
Ese modelo llevó a la quiebra de casi toda Latinoamérica en los años ochenta.” 

Dilma Rousseff, Presidenta de Brasil

Avui m'he aixecat emprenyat, bisbe Casaldàliga.

Avui m’he aixecat emprenyat, amb el record de la llastimosa notícia del dia d’ahir donant voltes pel meu cap sobre el bisbe Casaldàliga,  un lluitador i defensor dels drets de les persones, un exemple a seguir. Durant el transcurs de la nostra vida se’ns van apareixent al nostre davant fars que ens fan arribar la seva llum per tal de que naveguéssim encertadament i puguem arribar sempre a bon port, dons bé, el bisbe Casaldàliga és un d’aquest fars que se’ns fa arribar per tal d‘ajudar-nos a aconseguir esbrinar els signes dels temps i entendre molt millor el missatge.

No és fàcil posar-se al capdavant d’una lluita on enfront teu tens a multinacionals, tenint en compte tot el poder que acumulen i les males maneres de fer que tenen. Tot s’hi val per arribar allà on volen, passant per damunt de persones, natura i el que faci falta, sempre prima l’eficàcia per damunt de l’eficiència. Aquesta mala praxis ja fa molt de temps que la està patint el bisbe Casaldàliga amb la seva defensa, des de fa ja 40 anys, dels drets dels indis Xavante de Brasil, però especialment la pateix en aquest moments, a causa de les amenaces de mort rebudes que li han fet abandonar temporalment la comunitat on treballa i lluita cada dia  ajudant als camperols a poder tirar endavant i que no siguin engolits per aquests monstres anomenats multinacionals.

El meu respecte i admiració a la feina feta pel bisbe és molt gran, crec que en moments difícils hem de donar recolzament a aquestes grans persones que fan avançar les comunitats a través dels valors universals dels drets humans i la justícia social. Tindre 84 anys i està afectat de  parkinson,  no l’ha fet defallir en la seva lluita, aconseguint que el govern del Brasil retorni les terres als indígenes, els seus legítims propietaris. Gràcies per la teva llum.

Tots amb el Gran Recapte

Aquest divendres 30 de novembre i dissabte 1 de desembre, a tota Catalunya, colze a colze  col·laborant amb el Gran Recapte del Banc dels Aliments. Som-hi!!